Amb el fracàs de la llei de reforma d’Arias Navarro, el rei va designar Adolfo Suárez com nou President del govern, a qui va encomanar una llei per reformar el règim. Llavors, Suárez i el seu govern van redactar una nova llei, la Llei per a la Reforma Política, però van tindre que enfrontar-se a diversos problemes.
Hi havien tres grups polítics que defenien camins diferent: reforma, ruptura i inmobilisme:
Sense els continuistes, lleials a Franco, aquesta llei no podia eixir endavant. Aquest grup, des del primer moment, va defendre la continuació del règim franquista sense modificar ninguna llei, volent continuar així l'”obra” feta per l’antic cap de l’Estat.
Corts franquistes - Inmobilistes
L’oposició democràtica, des de l’exili o des de la clandestinitat, defenien la ruptura, la qual significava trencar completament amb el règim franquista i començar la construcció d’un nous Estat plenament democràtic amb plenes llibertats, com la d’associació, la legalització de partits, amnistia a tots els presos polítics, etc.
Reunions de la oposició en la clandestinitat - Ruptura
Per últim, els reformistes demanaven la reforma de les lleis del règim, per tal d’actualitzar-les, mondernitzar-les i adaptar-les als nous temps. A més, defenien un canvi cap a la democràcia, però poc a poc, i comptant amb tota la població.
Adolfo Suárez - Reformista
La transició espanyola 